Grammaire du catalan

Grammaire du catalan

Le catalan est une langue romane parlée en Europe, principalement dans le nord-est de l’Espagne (en Catalogne et dans la Communauté valencienne. Elle est également la langue officielle de la Principauté d'Andorre.

Sommaire

Morphologie

Articles et noms

En catalan, les noms des êtres inanimés ou abstraits peuvent être masculins ou féminins:

Articles définis

Masculin Féminin
singulier el, l' la, l'
pluriel els les

Articles indéfinis

Masculin Féminin
singulier un una
pluriel uns unes

Noms

On peut diviser les noms d’êtres animés non humains en quatre groupes:


  • Masculin pour mâle et femelle:
    • Un cocodril (un crocodile, mâle ou femelle)
    • Un rossinyol (un rossignol)
  • Féminin pour mâle et femelle:
    • Una guilla (renard/renarde)
    • Una sargantana (petit lézard)
  • Différent pour mâle et femelle:
    • Un cavall (un cheval) Una egua (une jument)
    • Un brau (un taureau) Una vaca (une vache)
  • Avec le même lexème
    • Un gos (un chien) Una gossa (une chienne)
    • Un lleó (un lion) Una lleona (une lionne)


Les noms d’êtres humains se divisent comme suit :

  • Seulement masculins
    • Un fuster (un menuisier)
    • un paleta (un maçon)
  • Seulement féminins
    • Una pentinadora (un coiffeur/une coiffeuse)
  • Même forme pour les deux
    • Un/a modista (un/e coutourier/ère)
    • Un/a fraticida
  • Lexème identique ou similaire
    • Un cuiner (cuisinier) Una cuinera (cuisinière)
    • Un mestre (maître) Una mestra (maîtresse)
  • Même lexème, terminaison différente
    • Un actor (un acteur) Una actiu (une actrice)
    • Un metge (un médecin) Una metgessa (une femme médecin)
  • Double possibilité
    • Un advocat (un avocat) Una advocada/advocatessa (une avocate)
    • Un poeta (un poète) Una poeta/poetessa (une poétesse)
    • Un deu (un dieu) Una dea/deessa (une déesse)
  • Différents
    • Un home (homme) Una dona (femme)
    • Un amo (maître, un propriétaire) Una mestressa (une maîtresse, une propriétaire)

Adjectifs

En catalan, les adjectifs s'accordent en genre et en nombre avec le nom. Ils se divisent en trois groupes:

  • 4 formes: masculin singulier (blanc), féminin singulier (blanca), masculin pluriel (blancs), féminin pluriel (blanques)
  • 3 formes: singulier (feliç), masculin pluriel (feliços), féminin pluriel (felices)
  • 2 formes: singulier (diferent), pluriel (diferents)

Les pluriels des noms et des adjectifs

  • Le pluriel de tous les noms et de tous les adjectifs se forme en ajoutant un -s. Dans la plupart des cas, on ajoute simplement un -s à la forme au singulier:
    • Roure (chêne) → Roures (chênes)
    • Fort (fort) → Forts (forts)
  • Les mots se terminant par un -a atone au singulier finissent en -es au pluriel. Parfois, on modifie la dernière consonne:
Transformation Singulier Pluriel
çc balança ("balance") balances
dolça ("douce") dolces
cqu cuca ("bestiole") cuques
seca ("sèche") seques
cu o qu Pasqua ("Pâques") Pasqües
iniqua ("inquiète") iniqües
jg (normalement) platja ("plage") platges
roja ("rouge") roges
ggu vaga ("grève") vagues
amarg ("amer") amargues
gu llengua ("langue") llengües
ambigua ("ambiguë") ambigües
  • Les mots finissant par une voyelle tonique font leur pluriel en -ns:
    • Cantó (côté) Cantons (côtés)
    • Ple (plein) Plens (pleins)

Mais certains mots peuvent faire leur pluriel indifféremment en -s ou en -ns:

    • ases ou àsens (ânes)
    • coves ou còvens (grottes)
    • freixes ou fréixens (frênes)
    • homes ou hòmens (hommes)
    • joves ou jóvens (jeunes)
    • marges ou màrgens (marges)
    • orfes ou òrfens (orphelins)
    • raves ou ràvens (radis)
    • termes ou térmens (termes)
    • verges ou vèrgens (vierges)

Les mots d'origine non latine font leur pluriel exclusivement en -s:

    • Sofà (canapé) Sofàs (canapés)
    • Cafè (café) Cafès (cafés)
  • Les mots qui finissent par -s, -x ou –ç, avec l’accent tonique sur la dernière syllabe, se terminent en -os au pluriel. Certains mots finissant en -s, la doublent:
    • Gas (gaz) Gasos
    • Gos (chien) Gossos
    • Braç (bras) Braços
    • Reflex (réfléchi) Reflexos
    • Gris (gris) Grisos
    • Espès (épais) Espessos
  • Les mots masculins finissant par -sc, -st ou -xt, avec l’accent tonique sur la dernière syllabe, peuvent faire leur pluriel en -s ou en -os:
    • Bosc (bois/forêt) → boscos o boscs
    • Impost (impôt) → imposts' o impostos
    • Text (texte) → texts o textos
Les mots post (poste) et host (troupe) sont féminins, on y ajoute seulement -s ou -es pour le pluriel: posts ou postes.
  • Quelques mots masculins finissant en -ig ont deux formes au pluriel:
    • faig (hêtre) → faigs ou fajos
    • passeig (promenade) → passeigs ou passejos
    • desig '(désir) → desigs ou desitjos

Les formes en -gs' (faigs, passeigs, desigs) sont traditionnelles et sont encore utilisées, mais les terminaisons en -os sont plus courantes, sauf dans le mot raigraigs (rayon)

Pronoms atones

La forme du pronom atone dépend de sa position par rapport au verbe, de la personne, du genre et de la fonction syntactique:

  • Colonne A: quand le verbe commence par une consonne
  • Colonne B: quand le verbe commence par une voyelle
  • Colonne C: quand le verbe finit par une consonne
  • Colonne D: quand le verbe finit par une voyelle

Les pronoms i, ho et li ne changent pas.


Avant le verbe Après le verbe
A B C D
1e personne du singulier em m' me 'm
2e personne du singulier et t' te 't
3e personne du singulier réfléchi es s' se 's
COD (masculin) el l' -lo 'l
COD (féminin) la l' -la
COI li -li
1e personne du pluriel ens -nos 'ns
2e personne du pluriel us vos us
3e personne du pluriel réfléchi es s' -se 's
COD (masculin) els -los 'ls
COD (féminin) les -les
COI (masculin et féminin) els -los 'ls

Le verbe

Il existe trois groupes de verbes :

Conjugaison Voyelle thématique Infinitifs modèles
I -a- cant-a-r
II a -e- tém-e-r
II b -e perd-r-e
III a -i- serv-i-r
III b -i- dorm-i-r

Conjugaison des verbes dans les formes des plus importants dialectes catalans:

  • Formes centrales (C)
  • Formes du nord-est (N)
  • Formes de Roussillon (R)
  • Formes valenciennes (V)
  • Formes valenciennes très soutenues (VS),
  • Îles Baléares(B)


Quelques mémos et rappels.


Imparfait du subjonctif Catalan Tornar tornes tornessis tornes tornessim tornessiu tornessin

Llegir llegis llegissis llegis llegissim llegissiu llegissin

Vb reguliers : ER – AR > es- essis – es -essim -essiu – essin IR > is – issis – is – issim – issiu – issin Vb irréguliers :

SER fos fossis fos fossim fossiu fossin

FER Fes fessis fes fessim fessiu fessin

VOLER volgues volguessis volgues volguessim volguessiu volguin

VEURE veies veiessis veies veiessim veiessiu veiessin Conditionnel Catalan

CANTAR cantaria cantaries cantaria cantariem cantarieu cantarien

PERDRE perdria perdries perdria perdriem perdrieu perdrien

Verbes irréguliers

ANAR aniria TENIR tindria SABER sabria VOLER voldria FER faria VENIR vindria HAVER hauria PODER podria

Subjonctif Catalan

Vbs réguliers : i – is – i – em – eu – in > -AR – ER

                       i – is – i – im – iu – in > - IR 

Vbs irréguliers

ANAR vagi – vagis – vagi – anem – aneu – vagin . FER faci – facis – faci – fem – feu – facin SER sigui – siguis – sigui – siguem – sigueu – siguin. VEURE vegi – vegis – vegi – vegem – vegeu – vegin HAVER hagi – hagis – hagi – hagem – hagiu – hagin


Modèle I Modèle II Modèle IIIa Modèle IIIb

Infinitif

cantar perdre témer patir trair dormir
beure

Gérondif

cantant perdent tement patint traint dormint

Participe 5

cantat, cantada
cantats, cantades
perdut, perduda
perduts, perdudes
temut, temuda
temuts, temudes
patit, patida
patits, patides
traït, traïda
traïts, traïdes
dormit, dormida
dormits, dormides

Indicatif

Présent
  • cantoC, canteV, cantB,N, cantiR ²
  • cantes
  • canta
  • cantem, cantamB
  • canteu, cantauB
  • canten
  • perdo, perd, perdiR
  • perds
  • perd
  • perdem
  • perdeu
  • perden
  • temo, tem, temiR
  • tems
  • tem
  • temem
  • temeu
  • temen
  • pateixoC, patixoN, patiscV, patescB,VS, pateixiR ³
  • pateixes, patixes
  • pateix, patix
  • patim
  • patiu
  • pateixen, patixen
  • traeixoC, traïxoN, traïscV, traescB,VS, traeixiR
  • traeixes, traïxes
  • traeix, traïx
  • traïm
  • traïu
  • traeixen, traïxen
  • dormo, dorm, dormiR
  • dorms
  • dorm
  • dormim
  • dormiu
  • dormen
Passé composé
  • he cantat
  • has cantat
  • ha cantat
  • hem cantat
  • heu cantat
  • han cantat
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
Imparfait
  • cantava
  • cantaves
  • cantava
  • cantàvem
  • cantàveu
  • cantaven
  • perdia
  • perdies
  • perdia
  • perdíem
  • perdíeu
  • perdien
  • temia
  • temies
  • temia
  • temíem
  • temíeu
  • temien
  • patia
  • paties
  • patia
  • patíem
  • patíeu
  • patien
  • traïa
  • traïes
  • traïa
  • traíem
  • traíeu
  • traïen
  • dormia
  • dormies
  • dormia
  • dormíem
  • dormíeu
  • dormien
Plus-que-parfait
  • havia cantat
  • havies cantat
  • havia cantat
  • havíem cantat
  • havíeu cantat
  • havien cantat
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
Passé simple
  • cantí
  • cantares
  • cantà
  • cantàrem
  • cantàreu
  • cantaren
  • perdí
  • perderes
  • perdé
  • perdérem
  • perdéreu
  • perderen
  • temí
  • temeres
  • temé
  • temérem
  • teméreu
  • temeren
  • patí
  • patires
  • patí
  • patírem
  • patíreu
  • patiren
  • traí
  • traïres
  • traí
  • traírem
  • traíreu
  • traïren
  • dormí
  • dormires
  • dormí
  • dormírem
  • dormíreu
  • dormiren
Passé antérieur
  • haguí cantat
  • hagueres cantat
  • hagué cantat
  • haguérem cantat
  • haguéreu cantat
  • hagueren cantat
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
Passé parfait périphrasique
  • vaig cantar
  • vas/vares cantar
  • va cantar
  • vam/vàrem cantar
  • vau/vàreu cantar
  • van/varen cantar
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
Passé antérieur périphrasique
  • vaig haver cantat
  • vas/vares haver cantat
  • va haver cantat
  • vam/vàrem haver cantat
  • vau/vàreu haver cantat
  • van/varen haver cantat
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
Futur
  • cantaré
  • cantaràs
  • cantarà
  • cantarem
  • cantareu
  • cantaran
  • perdré
  • perdràs
  • perdrà
  • perdrem
  • perdreu
  • perdran
  • temeré
  • temeràs
  • temerà
  • temerem
  • temereu
  • temeran
  • patiré
  • patiràs
  • patirà
  • patirem
  • patireu
  • patiran
  • trairé
  • trairàs
  • trairà
  • trairem
  • traireu
  • trairan
  • dormiré
  • dormiràs
  • dormirà
  • dormirem
  • dormireu
  • dormiran
Futur antérieur
  • haurè cantat
  • hauràs cantat
  • haurà cantat
  • haurem cantat
  • haureu cantat
  • hauran cantat
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
Conditionnel
  • cantaria
  • cantaries
  • cantaria
  • cantaríem
  • cantaríeu
  • cantarien
  • perdria 4
  • perdries
  • perdria
  • perdríem
  • perdríeu
  • perdrien
  • temeria
  • temeries
  • temeria
  • temeríem
  • temeríeu
  • temerien
  • patiria
  • patiries
  • patiria
  • patiríem
  • patiríeu
  • patirien
  • trairia
  • trairies
  • trairia
  • trairíem
  • trairíeu
  • trairien
  • dormiria
  • dormiries
  • dormiria
  • dormiríem
  • dormiríeu
  • dormirien
Conditionnel passé
  • hauria, haguera cantat
  • hauries, hagueres cantat
  • hauria, haguera cantat
  • hauríem, haguérem cantat
  • hauríeu, haguéreu cantat
  • haurien, hagueren cantat
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem

Subjonctif

Présent
  • canti, cante
  • cantis, cantes
  • canti, cante
  • cantem
  • canteu
  • cantin, canten
  • perdi, perda
  • perdis, perdes
  • perdi, perda
  • perdem
  • perdeu
  • perdin, perden
  • temi, tema
  • temis, temes
  • temi, tema
  • temem
  • temeu
  • temin, temen
  • pateixi, patisca, patescaVS,B, patesquiB
  • pateixis, patisques, patesquesB, patesquisB
  • pateixi, patisca, patescaVS,B, patesquiB
  • patim, patiguemB
  • patiu, patigueuB
  • pateixin, patisquen, patesquenVS,B, patesquinB
  • traeixi, traïsca, traescaVS,B, traesquiB
  • traeixis, traïsques, traesquesVS,B, traesquisB
  • traeixi, traïsca, traescaVS,B, traesquiB
  • traïm, traïguemB
  • traïu, traïgueuB
  • traeixin, traïsquen, traesquenVS,B, traesquinB
  • dormi, dorma
  • dormis, dormes
  • dormi, dorma
  • dormim, dormiguemB
  • dormiu, dormigueuB
  • dormin, dormen
Imparfait
  • cantés, cantaraV, cantàsB
  • cantessis, cantaresV, cantessesB, cantassisB
  • cantés, cantaraV, cantàsB
  • cantéssim, cantàremV, cantéssemB, cantàssimB
  • cantéssiu, cantàreuV, cantésseuB, cantàssiuB
  • cantessin, cantarenV, cantessenB, cantassinB
  • perdés, perderaV
  • perdessis, perderesV, perdessesB
  • perdés, perderaV
  • perdéssim, perdéremV, perdéssemB
  • perdéssiu, perdéreuV, perdésseuB
  • perdessin, perderenV, perdessenB
  • temés, temeraV
  • temessis, temeresV, temessesB
  • temés, temeraV
  • teméssim, teméremV, teméssemB
  • teméssiu, teméreuV, temésseuB
  • temessin, temerenV, temessenB
  • patís, patiraV
  • patissis, patiresV, patissesB
  • patís, patiraV
  • patíssim, patíremV, patíssemB
  • patíssiu, patíreuV, patísseuB
  • patissin, patirenV, patissenB
  • traís, traïraV
  • traïssis, traïresV, traïssesB
  • traís, traïraV
  • traíssim, traíremV, traíssemB
  • traíssiu, traíreuV, traísseuB
  • traïssin, traïrenV, traïssenB
  • dormís, dormiraV
  • dormissis, dormiresV, dormissesB
  • dormís, dormiraV
  • dormíssim, dormíremV, dormíssemB
  • dormíssiu, dormíreuV, dormísseuB
  • dormissin, dormirenV, dormissenB
Passé parfait périphrasique
  • vagi, vaja cantar
  • vagis, vages cantar
  • vagi, vaja cantar
  • vàgim, vàgem cantar
  • vàgiu, vàgueu cantar
  • vagin, vagen cantar
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
Passé parfait
  • Hagi, haja cantat
  • hagis, hages cantat
  • hagi, haja cantat
  • hàgim, hàguem cantat
  • hàgiu, hàgueu cantat
  • hàgin, haguen cantat
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
Imparfait
  • Hagués, hagueraV cantat
  • Haguessis, haguesses, hagueresV cantat
  • Hagués, hagueraV cantat
  • Haguéssim, haguéssem, haguéremV cantat
  • Haguéssiu, haguésseu, haguéreuV cantat
  • Haguéssin, haguéssen, haguerenV cantat
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
Passé antérieur périphrasique
  • vagi, vaja haver cantat
  • vagis, vages haver cantat
  • vagi, vaja haver cantat
  • vàgim, vagem haver cantat
  • vàgiu, vàgeu haver cantat
  • vagin, vagen haver cantat
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem
  • Idem

Impératif

  • canta
  • canti, cante
  • cantem
  • canteu, cantauB
  • cantin, canten
  • perd
  • perdi, perda
  • perdem
  • perdeu
  • perdin, perden
  • tem
  • temi, tema
  • temem
  • temeu
  • temin, temen
  • pateix, patix
  • pateixi, patisca, patescaVS, patesquiB
  • patim, patiguem
  • patiu
  • pateixin, patisquen, patesquenVS, patesquinB
  • traeix, traïx
  • traeixi, traïsca, traescaVS, traesquiB
  • traïm, traïguem
  • traïu
  • traeixin, traïsquen, traesquenVS, traesquinB
  • dorm
  • dormi, dorma
  • dormim, dormiguem
  • dormiu
  • dormin, dormen

Annexes

Bibliographie

Article connexe


Wikimedia Foundation. 2010.

Contenu soumis à la licence CC-BY-SA. Source : Article Grammaire du catalan de Wikipédia en français (auteurs)

Игры ⚽ Поможем написать реферат

Regardez d'autres dictionnaires:

  • Grammaire Du Catalan — Le catalan est une langue romane parlée en Europe. Sommaire 1 Morphologie 1.1 Articles et noms 1.1.1 Articles définis 1.1.2 Articles indéfinis …   Wikipédia en Français

  • Catalan — Pour les articles homonymes, voir Catalan (homonymie). Catalan Català Parlée en Espagne, France, Andorre, Italie Région Catalogne, Val …   Wikipédia en Français

  • Catalan-valencien-baléare — Catalan Pour les articles homonymes, voir Catalan (homonymie). Catalan Català Parlée en Espagne, France, Andorre, Italie Région Catalogne …   Wikipédia en Français

  • catalan — catalan, ane [ katalɑ̃, an ] adj. et n. • cathalain 1452; probablt du catalan català, de Catalunya « Catalogne » ♦ De Catalogne (française et espagnole). La littérature catalane. ♢ N. Les Catalans. N. m. Ling. Le catalan : langue romane parlée en …   Encyclopédie Universelle

  • Catalan grammar — is the grammar of the Catalan language.Morphology For general discussion of morphology (not specific to Catalan) see main article Morphology (linguistics). Articles and nounsIn Catalan, all nouns (including those referring to inanimate objects or …   Wikipedia

  • Personne (grammaire) — Pour les articles homonymes, voir Personne. En linguistique et en grammaire, la personne représente le trait grammatical décrivant le rôle qu occupent les acteurs d un dialogue (émetteur, récepteur, référents extérieurs au dialogue). Les verbes,… …   Wikipédia en Français

  • Pompeu Fabra — Pompeu Fabra, 1933 Pompeu Fabra i Poch (Gràcia, Barcelone, 20 février 1868 Prades, 25 décembre 1948) était un grammairien qui a fixé les normes du catalan moderne. Biographie Pompeu Fabra suivit des études d ingénieur pendant lesquelles il… …   Wikipédia en Français

  • Dialectologie catalane — La dialectologie catalane est l étude des propriétés dialectales de la langue catalane. En raison de l existence d un continuum linguistique et de larges zones de transition, hormis dans le cas des situations insulaires, la division de la langue… …   Wikipédia en Français

  • Català — Catalan Pour les articles homonymes, voir Catalan (homonymie). Catalan Català Parlée en Espagne, France, Andorre, Italie Région Catalogne …   Wikipédia en Français

  • Langue catalane — Catalan Pour les articles homonymes, voir Catalan (homonymie). Catalan Català Parlée en Espagne, France, Andorre, Italie Région Catalogne …   Wikipédia en Français

Share the article and excerpts

Direct link
Do a right-click on the link above
and select “Copy Link”